Fragment de la entrevista de Federico Lorente

“Hi ha molt favoritisme encara al país (comunistes, socialistes, anarquistes,...) i aquests espanyols fan la guerra i això no es bo. Els obrers només pensen en si aquell és comunista o anarquista, però només n'hi ha un i tots han de fer la mateixa lluita. Perquè si tu al matí vols anar a l'esglèsia, doncs ves a l'esglèsia, després ja anirem a pendre algo junts, no hi ha cap problema, no ets tu millor que jo ni jo millor que tu, som tots iguals.
El meu pare era sindicalista, durant la guerra no va haver-hi una gota de sang, perquè en aquells moments hi havien cotxes que arribaven a les deu o a les onze de la nit, arribaven a l'ajuntament i deien:“ quants hi ha per aquesta nit”. (Volen dir quants hi ha per agafar i fusilar. El meu pare deia “aqui no hi ha ningú a fusilar perque si fusiles ara desprès serà pitjor”).
Parlem molt de Franco, del franquisme però el principal responsable de tot va ser l'esglèsia i segueix sent l'esglèsia. Encara que jo la respecto, jo respecto a tothom, jo sóc fill de republicà espanyol i moriré sent fill de republicà espanyol.”